Assenyalava Cristina de la Cruz, durant la seva xerrada en el marc de la III fira del mercat social del passat octubre, que el conjunt de l’economia social ja representa el 10% del PIB de l’estat espanyol: està prou bé! A les Illes, amb el Pla director d’economia social 2018-2022 es preveu incrementar el seu pes fins al 5% del PIB. Entre aquestes dues dades mirarem de més a prop quina és la realitat de l’economia social i solidària (ESS) a les Illes.
El passat desembre vam presentar els resultats d’un modest estudi que partia d’unes senzilles preguntes: Quina diversitat es dóna entre les iniciatives de la ESS? Quins factors afecten a la cooperació entre aquestes iniciatives? Com es podria millorar la seva visibilitat pública?
La primera sorpresa que ens vam trobar va ser la baixa consciència de sector que es dóna. Més d’un centenar d’organitzacions van ser convidades a participar, però només van ser 42 les que van respondre. Ens vam trobar amb que organitzacions que nosaltres consideràvem part de la ESS, no s’hi consideraven a sí mateixes. De les que sí van respondre, només un 59,5% afirmen sentir que tenen alguna cosa en comú amb la ESS, un percentatge relativament baix.
Girant la mirada enrera, ens trobem amb una gran diversitat d’experiències: a les Illes tenim iniciativa, sensibilitat envers les desigualtats i capacitat de generar economia. Ara bé, sembla que no ens en sortim igual de bé a l’hora d’unir aquestes tres virtuts en organitzacions que empenyin un nou model econòmic basat en valors ètics, socials i ambientals.
Els valors més compartits entre les diferents organitzacions són els que tenen a veure amb les relacions inclusives i orientades al bé comú, l’aposta per models de governança basats en la pluralitat i el respecte, les garanties socials tant de persones que hi treballen com davant la societat i l’equilibri de les relacions entre gèneres.
Aquests darrers anys — des del 2010 — han aparegut 21 de les organitzacions que participen de l’estudi: la meitat!!! Alguna cosa tenen de diferent amb les d’anys anteriors, però també són molt diverses entre elles. Les noves organitzacions es sumen a les més veteranes, algunes de les que ja tenen més de trenta anys d’història.
Coses importants afecten a aquest darrer període: el 15M, la crisi econòmica, la polarització de la societat… per moltes persones aquestes condicions han suposat al·licients més que suficients per cercar noves maneres de fer economia o entendre el treball. Organitzacions com Fiare, Som Energia i eCotxe han optat per cercar la manera d’abastir-se de serveis bàsics en base a uns valors aliens a l’economia mainstream i estan consolidant alternatives reals.
Però no totes han prosperat: projectes com el NAL Patins de l’Ecoxarxa, la Cooperativa Integral de Mallorca o transitant han acabat tancant. Les tres han estat organitzacions que van fer el salt de l’activisme a generar una economia basada en béns i serveis. En aquest sentit trobam a faltar el testimoni de la seva experiència, el seu legat per aquelles persones que persisteixen en el desig de viure en aquesta societat de forma coherent amb els seus principis i valors.
De quina manera podrien donar-se suport organitzacions sorgides fa més de quaranta anys amb les que just avui comencen a brotar? Què es necessita per despertar la consciència de formar part d’un conjunt d’organitzacions que construeixen una alternativa a l’economia capitalista?
La fira del mercat social, una iniciativa amb tres edicions d’història a Mallorca i estesa arreu de l’estat espanyol, intenta ser un punt de trobada que afavoreixi aquestes relacions intersectorials i intergeneracionals. Avui segueix suposant un repte.
L’octubre del 2017 es va celebrar la III edició de la fira del Mercat social de les Illes, va ser la primera vegada que organitzacions de les altres illes van participar d’alguna manera.
Fer possible un espai on les diferents organitzacions puguin conèixer-se millor i, a la vegada, donar-se a conèixer per la població del seu territori. La intercooperació i la visibilitat pública són els dos objectius del grup promotor de la fira; el segon potser és el que queda més resolt, tot i que es té la sensació que s’ha topat amb un sostre i que costa arribar a la població no familiaritzada amb la ESS.
Les presentacions breus de diferents projectes van tenir molt bona acollida en aquesta darrera edició de la fira del Mercat Social
Probablement, reforçar la cooperació entre organitzacions demana un procés més llarg i una major consciència de sector. En la mesura que la ESS es reconegui a sí mateixa, augmentarà la seva capacitat de liderar la consolidació d’una alternativa real i es farà més comprensible per al conjunt de la població.
L’economia social i solidària està viva i encara reptes. Cada dia més persones es fan conscients de la necessitat de canviar el marc de relacions econòmiques: tant a l’hora de consumir béns i serveis com a l’hora d’organitzar el seu treball.
Des d’aquí animam a prendre consciència de comunitat de pràctica, des d’una mirada atenta a les cures i oberta a la riquesa de la diversitat en que vivim.
Per veure tots els articles que conformen aquest especial clica sobre la imatge.
