Fantasmes, ànimes en pena, destrals, sang i fetge, bubotes, carabasses… són els elements que conformen la imatgeria que en aquestes dates ens atabala any rere any, és el que hom anomena la celebració de Halloween. Pels qui no hem viscut d’infants aquesta, podem dir, tradició importada, ens agafa un poc a contra peu tota la parafernàlia de fresses i de truco o trato. Tant és així que fins i tot, no sabem al fet que atenir-nos, hi participam? No hi participam? Deixam que els nostres fills hi participin? Els excloem d’una celebració al cap i a la fi ja ben consolidada entre els infants i joves? Uns han optat per renegar-la com si hi veiessin el mateix dimoni, d’altres s’hi han emmotllat perfectament i han accedit a disfressar-se o a acompanyar els seus fills a la recapta de llepolies de casa en casa. El que és cert és que es tracta d’una qüestió que genera debat i controvèrsia cada any i de la qual no en podem defugir. Tal volta, aquesta controvèrsia ve donada perquè des de la nostra cultura llatina d’arrel cristiana no hem desxifrat encara una tradició que ens ha vingut donada partint d’uns fonaments culturals anglosaxons i passada a més pel sedàs dels mass media. El tradicionari de Mallorca, iniciativa de la Casa Pare Ginard. Museu de la paraula de la Fundació Mallorca Literària, va néixer precisament amb la intenció d’esclarir la contextualització de la festa de Halloween i de com s’ha celebrat tradicionalment la festa de la Mort al nostre entorn cultural.

L’adveniment de la foscor

Culturalment es considera que l’hivern s’inicia quaranta dies després de l’equinocci de tardor (22 de setembre), és a dir, als voltants de l’1 de novembre. Per aquest temps es tanca l’any agrícola, arriba el fred, s’estrena la roba d’hivern i comença l’època de sembra i el de les fires agràries per preparar la temporada que ve.

La roda dels cicles naturals de calor vs. fred i llum vs. foscor propicia que des de temps remots i en diferents cultures s’hagin celebrat, en els primers dies de novembre, festes dedicades al record i a la relació amb els difunts. Un cop passat el temps de les collites, la terra sembla esmorteïda i ens condueix a reflexionar sobre la temporalitat de la vida i la relació entre nosaltres i els nostres avantpassats.

La cultura de la mort a Mallorca s’ha desenvolupat a través de ritus funeraris i, col·lectivament, en la celebració de la festa més important de la tardor, el dia de Tots Sants i la diada de Difunts. La importància de la festivitat de Tots Sants es reflecteix en la gran quantitat de tradicions i costums que l’envolten. Costums que tenen uns components que es mouen entre la devoció i el respecte de cap als avantpassats i la celebració de la por lligada a l’obscuritat de la mort. La tradició medieval de les danses de la Mort, que ens presenten la Mort com a realitat sobtada i que ningú pot evitar; la de les cançons de Mort, composicions orals cantades en el curs d’una cerimònia per plànyer la mort de persones estimades; i les tradicions lligades a Tots Sants han generat un patrimoni immaterial que ens fa palès la importància del tema en la cultura mallorquina.

Els orígens

Podem trobar els orígens de la festa de Tots Sants a la celebració celta del Samhain, en què se celebrava l’inici de l’any nou, l’1 de novembre. Els dies del Samhain obrien el període d’obscuritat en què la frontera entre els vius i els morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven a la Terra, es feien profecies, fogueres, sacrificis, fresses i aquelarres. Durant els 400 anys de la dominació romana de les terres celtes, la tradició del Samhain es va combinar amb dos festivals romans que honoraven per una banda els difunts i per l’altra la deessa Pomona.

A principis del segle VII el papa Bonifaci IV va cristianitzar la celebració i designà l’1 de novembre com el dia de Tots Sants (All Hallows), i la nit de Samhain va passar a anomenar-se la nit de Tots Sants o All-Hallows Eve (més tard Halloween).

La mort explicada als infants

En la tradició catalana de Tots Sants, i també en moltes d’altres com l’anglosaxona, els infants tenen un paper destacat i actiu en aquesta celebració. Aquest tret de la festa es podria explicar com l’intent d’apropar l’experiència de la mort als infants d’una manera lúdica i adequada a les seves potencialitats de comprensió.

La relació entre els vius i els morts és viscuda lúdicament per part dels menuts de la família, sobretot durant la nit del dissabte de Tots Sants. En aquesta nit les fresses i els personatges com en Banyeta Verda i les jaies-bruixes de les rondalles han estat els elements habituals d’aquesta celebració. La mort ofereix una aproximació amb matisos diversos, des del misteri i la por, d’una banda, a l’enyorança dels éssers estimats i l’esperança de retrobar-los per un dia.

Segons la tradició, la Nit de Tots Sants o Nit de les Ànimes era la nit en què les ànimes tornaven a llurs cases a visitar els vius, i per això era habitual deixar-los llums encesos i petits presents. Cal destacar el conegut joc de les animetes, consistent en anar amagant per la casa panellets o castanyes -que en el marc del joc són regals deixats per les ànimes dels morts que aquell dia tornen- per tal que els infants les trobin l’endemà, com a prova de la visita dels difunts, i en gaudeixin. A pobles com Sant Joan està documentat el costum d’amagar en un forat de la paret les dents de llet caigudes dels infants, ja que es deia que temps després, en ésser morts, tornarien a la seva llar la nit de Tots Sants per a cercar-les. En aquests dies els infants també són obsequiats amb llepolies tals com rosaris, panellets, castanyes i fruita confitada.

La Nit de les Ànimes a Mallorca

Imatge de Melicotó

La revetlla de Tots Sants és coneguda com la Nit de les Ànimes, ja que hi ha la creença que és en aquesta data quan les ànimes dels avantpassats tornen a la llar on han viscut. Per això era costum encendre espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com les carabasses, que s’acostumaven a decorar i que es col·locaven a la porta de la casa, a les habitacions o a la cuina perquè les animetes trobessin el camí. També s’encenia el foc de la llar perquè s’escalfassin, s’obrien les portes, es posava un plat més a taula parada pel difunt, i fins i tot es deixava un llit preparat i calent per si volia colgar-se, amb el cobertor obert. Era usual tenir la precaució de llevar els objectes dels racons, a fi de permetre a les ànimes que s’hi poguessin posar. Quan es feia la castanyada, s’advertia els infants que no es mengessin totes les castanyes i en deixessin algunes per les ànimes, ja que sinó, en la nit els anirien a estirar dels peus mentre dormien. Si els menuts deixaven alguna castanya als peus del llit o a altre indret de la casa, l’endemà hi trobaven un panellet, que l’havia deixat l’ànima. En alguns pobles de Mallorca, els infants posaven una castanya a cada graó de l’escala de la casa o pels racons i d’altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se’ls enduguessin.

La celebració de la Nit de les Ànimes també propiciava en alguns indrets processons carnavalesques, amb representacions dels esperits que la tradició popular ha creat al llarg del temps: fantasmes, ànimes en pena i altres éssers. Aquesta expressió de la dimensió terrorífica de la festa és el que connecta més avui dia amb les celebracions del ‘Halloween’ anglosaxó, implantades a Mallorca en els darrers anys com a fruit del procés de globalització. A Mallorca, en canvi, no hi ha documentades aquestes desfilades. Ben al contrari: sí que existia la tradició de fer bubotes durant la tardor i l’hivern (aparicions fantasmagòriques de joves embolicats amb llençols, que sortien de nit pels carrers, a fi d’espantar algú), però justament hom creia sacríleg fer les bubotes en la nit de les Ànimes i Tots Sants.

Les carabasses, que en són element tan característic, ho són ben igual de la Nit de les Ànimes tradicional mallorquina. Es retallaven i decoraven, fent-los talls a manera d’ulls i boca, i s’usaven com a fanals que en la nit, amb espelmes a l’interior i col·locats darrere dels vidres de les cases, feien por a la gent que passava pel carrer. La polpa era estotjada i aprofitada per fer-ne confitura de cabell d’àngel.

D’acord amb el calendari de l’Església, el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, se celebra la memòria de tots els sants que varen dedicar les seves vides a la propagació i defensa de la fe cristiana. De ben antic es feien cerimònies i oracions, s’oferien llums, es resaven tres parts del rosari i sonaven les campanes durant tota la nit perquè els difunts que no havien assolit encara la pau en trobassin el camí.

El dia de Tots Sants toca visita al cementiri. És el dia en què es recorden els difunts, es visiten i engalanen les tombes amb flors, i s’hi encenen espelmes en sufragi seu.

A les possessions d’olivar tots els jornalers el dia de Tots Sants de bon matí compareixien a la possessió arribats del poble d’on havien partit a mitjanit tocant corns i picarols i cantant.

A Artà era costum fer befa del porqueret, al qual les fadrines d’una possessió l’enviaven a la de veïnat a cercar el ribell per poder fer els bunyols. Allà ja l’esperaven amb un covo ben tapat amb robes i li deien que no el podia destapar perquè era molt delicat. El porqueret arribava a les cases de tornada ben cansat perquè el ribell anava ple de pedres i objectes feixucs, i per això era la burla de tots.

També era costum encendre fogueres al vespre, ja en la vigília del Dia de Difunts. Aquestes fogueres eren fetes exclusivament de palla i no s’hi admetia la fusta ni cap tipus d’objectes vells ni impureses. Era costum posar-hi al capcurucull una creu o una figura humana feta de draps; es creia que el fum de la foguera purificava l’espai i afavoria el trànsit de les animetes cap al cel. Aquest fum purificador també beneficiava els camps i els feia fructificar.

El dia dels morts al món

Tant si li deim Halloween com si empram la terminologia catalana, el que és cert és que el culte als difunts i l’apropament festiu a la mort es dóna arreu del món a través de múltiples i diferents manifestacions i rituals.

El Halloween anglosaxó parteix dels mateixos orígens que el Tots Sants europeu i amb la qual comparteix molts dels costums, com per exemple, les històries de por, les fogueres, la imatgeria d’éssers del més enllà, la decoració de carabasses i altres fruits, l’acapte de llepolies… Avui en dia es considera que Halloween és una festa nord-americana que s’ha introduït a Europa per la influència de la cultura popular procedent dels Estats Units. No obstant això, hem de tenir en compte que es tracta de la mateixa festa de Tots Sants originària del món celta i que fou importada pels immigrants irlandesos a mitjans del segle XIX als Estats Units i el Canadà. La festa anà adquirint una progressiva popularitat a partir de 1921 i veié un procés d’internacionalització a partir dels anys 80 gràcies al cinema i a la televisió. Per tant, podríem dir que es tracta d’una festa d’anada i tornada entre els dos continents. Tornada, cal dir-ho, que ha quedat descontextualitzada i desvirtualitzada del seu significat en pro d’una banalització que l’ha reduïda a una espècie de carnestoltes temàtic, en el que el concepte de la por que tots els humans manifestam envers la mort s’ha transformat en el concepte del terror i cap a un estat d’ànim corprès per fenòmens paranormals.

El Tradicionari de Mallorca

Partint d’aquest context va néixer aquest projecte de la Casa Pare Ginard, el Tradicionari de Mallorca, en el que mes rere mes analitzam els orígens i les celebracions festives de Mallorca, partint sobretot de la documentació del Calendari Folklòric de Rafel Ginard. Unes anotacions en plaguetes que Rafel Ginard va anar recopilant i en les que anotava usos i costums de cada un dels dies festius i les temporades del cicle anual. Us convidam a visitar la pàgina web de la Fundació Mallorca Literària on hi trobareu els dotze butlletins del Tradicionari.

Imatge de Melicotó

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here