Cultura

Ressenya de "És morta la poesia?" (Pol-len Edicions) per Pere Perelló.

Aquesta nova simbologia lligada a cada confraria enriquirà la festa però també permetrà a molta més gent sentir-se partícip de la festa de la seva ciutat identificant-se amb el seus rituals i simbologies.  Perquè aquest és el repte, celebrar unes festes majors on tots i totes tenguem cabuda, on tots i totes en veiem reflectides amb l’altre.

Enguany farà quatre anys que les dimònies surten a ballar a la plaça de Sant Jaume. Impulsades per l'Assemblea Antipatriarcal de Manacor, són una de les expressions de la lluita per fer que les tradicions dels pobles siguin igualitàries i més democràtiques.

A ghost story, de David Lowery (2017) és una pel·lícula personal, íntima, i feta pensant sobretot en treure l’angoixa personal per poder seguir vivint i fent cinema. És difícil expressar el que A ghost story transmet. Segurament perquè el seu eix central és la circularitat del temps i la idea que mai morim del tot, sinó que deixam una part de nosaltres al món.

‘El Futur. Poesia de la inexperiència’ (Ferida Oberta, 2018) és la darrera obra de l’escriptor Jaume Munar, un assaig crític, dinàmic i frontal on planteja el panorama poètic actual i el seu diàleg amb les estructures socioeconòmiques.

Voston Ediciones és una editorial independent de Mallorca que es dedica a publicar fanzines i a recórrer el circuit nacional i internacional de fires d'autoedició.

Lazzaro felice (Alice Rohrwacher, 2018), no és un film atemporal ni místic, tal i com intenta defensar la crítica comuna. És una pel·lícula brillant amb totes les possibilitats pictòriques, socials i contextuals que abasten Lazzaro i els seus en poc més de dues hores.

Qué ha canviat des de E.T fins a Interstellar? Els extraterrestres segueixen sense existir, però els discursos al seu voltant s’han transformat en la mateixa direcció que les nostres preocupacions.

Recentment en el món de les arts escèniques (teatre, cine, i fins i tot dansa) estem vivint un gran debat entorn de qui pot o qui hauria de representar històries de personatges trans*. En poc anys hem passat de la necessitat que se'ns representi, sigui com sigui, a la necessitat que se'ns representi d'una determinada manera i això implica qui ens representa. Què se'ns mou a les persones trans* quan veim un personatge trans* interpretat per una persona cis? Quines opressions pot generar? Quin interès tenen les persones cis en representar la transsexualitat? I quins tipus d'històries s'expliquen des d'allí?

La ressenya mensual d'aquest mes d'octubre no és sobre cap llibre. Vos parlam d'un videojoc. «Life is strange» planteja d'una manera innovadora el paper...