Aquí hi trobarem reflexions personals que ens poden fer eco a algunes de nosaltres, entenent que allò personal és polític. Un espai on buidar-se i nodrir-se alhora. Sola, des de casa o entre birres i amigues.
Vomitades, escopides, enfadades, declaracions d’amor i de principis.
Descambuix, com quan ens despertam ben despentinades, igual que després de practicar sexe i, sense cap dubte, al final d'un dia llarg. Tan semblant al plaer d'escriure, on tot el cambuix de pensaments es transforma en trunyelles de paraules.
Un cafè amb llet mai no és només un cafè amb llet
Un cafè amb llet mai no és només un cafè amb llet. Un cafè amb llet són tots els minuts que fa que t’esper asseguda a aquesta terrassa. Un cafè amb llet són tots...
Cap de cantons
Acabam la setmana a amb una reflexió personal de descambuix, de la mà de Núria Sbert.
La vida en 5m2: jo mai
Quan encara érem a casa i el viatge era una il·lusió, feta realitat només per la imponent furgoneta aparcada al nostre portal, fantasiejàvem amb típiques històries com: anirem a algunes noces? Hi ha tomàtigues...
