Metamorfosi

Odii la síndrome de l’espera Esperar a què
Esperar a què me
Esperar a que ens

Esperar a que hagi estat

I amb aquesta desesperant espera me vaig tornar caragolet, tot a dins, closca endins. I els pensaments esdevingueren
saliva i sentiment;
que se m’escorrien galta avall

per la panxa,
deixant un rastre aferradís, impossible d’ignorar.

Però la closca és molt feixuga i a mi sempre m’ha agradat més ser peixet. Nedar mar endins
cor endins,
fins tenir els dits ben arrugadets

i trobar el camí de tornada.
Per fer sortir totes i cada una de les paraules en les que es transformen els meus a dins.