Un firaire:
La Fira del Llibre Anarquista de Mallorca sorgeix com a proposta a inicis del 2013 amb les primeres passes de la Coordinadora Llibertària de Mallorca i en uns anys en què arreu de l’Estat aquest tipus d’actes s’estaven expandint i consolidant. A més a l’illa hi havia projectes editorials, llibreters i de distribució com Els Oblidats, Sa Botigueta, transitant i Es Fullet Perdut d’en Rotget que animaven el panorama literari.
En principi era una proposta més entre el mar de ponències i projectes que es volien engegar en aquells temps. Ben aviat ens adonarem del monstre que havíem creat. Assemblees, ponents, camisetes, distris, grups de cuina, bitllets, allotjament, préstecs, autofinançament, tríptics, paradetes, permisos, correus… i un extens etcètera que durant mig any conformen el nostre vocabulari quotidià. Tres dies de nirvis i esgotament, tot per no tenir ni temps per fullejar els llibres que hi ha. La pregunta seria: per què és fa idò? Doncs pel mateix que els pagesos es passen mesos cuidant l’hort: pels fruits que en surten.
Els principals beneficis que treim cada any de sa Fira no tenen a vuere amb el balanç econòmic
Els principals beneficis que treim cada any de sa Fira no tenen a vuere amb el balanç econòmic. L’organització, els aspectes tècnics, els debats entre bambolines sobre els formats dels actes o les qüestions de gènere, l’aprenentatge teòric, la creació de xarxes, amistats, relacions i espais de cures són, per a mi, de les collites més profitoses.
Sobre l’organització i les feines tècniques hem procurat durant els quatre anys de sa Fira distribuir, rotar i formar-nos en les tasques bàsiques de tot esdeveniment: difusió, economia, cuina, contacte, programació… Ja sigui a través de comissions o de manera més informal s’intenta poder aprendre les unes de les altres, apoderar-nos i fer-ho nosaltres mateixes. Hi ha tasques que s’aprenen d’un any per l’altre, com portar la tresoreria o serigrafiar camisetes, altres que necessiten anys i anys d’aprenentatge, com el disseny gràfic o el funcionament d’un equip de so, i algunes que ni amb dècades s’assoleixen, com fer una bona paella.
Quant als actes, any rere any hem volgut rompre amb la verticalitat de l’autor-públic, fomentar la participació, aconseguir profunditat en els debats i donar veu a altres formes d’expressió artístiques i literàries. Així doncs, la presentació de llibres són un acte més, no el principal. Les arts escèniques, la música, les taules rodones, les dinàmiques de discussió en petits grups, els tallers que entremesclen parts teòriques i pràctiques o les presentacions amb vàries autores són les que fan veure que hi ha vida més enllà del llibre d’assaig. A aquestes reflexions hi hem d’afegir també la transversalitat de la qüestió de gènere en les veus dels actes on malgrat tot encara ens queda un llarg camí per recórrer1.
No obstant, res de tot això seria possible sense la xarxa de relacions i capacitats que es posen en marxa per sa Fira. Aquesta no és sols l’assemblea que la gestiona, és tot el gruix de gent que està als voltants d’aquesta. Tan imprescindible com la pròpia assemblea. Des de les que fan el pa, els grups de cuina o les que aferren cartells fins a la gent que fa torns de barra formen part de la tela d’aranya que sosté sa Fira. Una xarxa que s’estén més enllà de les fronteres insulars en tant que a sa Fira assisteixen companyes d’arreu amb qui també es teixeixen noves i diverses complicitats.
A més d’aquesta xarxa, es generen uns lligams molt més forts entre les persones que passen gairebé 6 mesos treballant juntes. Uns lligams que en ocasions esdevenen en perllongades amistats i el que sorgeixi… Cosa que fa que amb els anys hàgim après a tenir cura col·lectiva de no cremar-nos, d’estar pendents les unes de les altres, d’oferir-nos pel que calgui i a rebre ajuda quan la necessitem.
Els processos són armes de construcció col·lectiva i no els hem de menysprear.
Si he volgut expressar totes aquestes reflexions, que sempre es quedaran curtes, és perquè vegem la importància dels processos davant els resultats. A sa Fira els llibres són el de menys. Moltes de les coses que fem i aprenem durant sa Fira ens serveixen després en el nostre quotidià i en els nostres col·lectius. Els processos són armes de construcció col·lectiva i no els hem de menysprear. Els 3 o 4 dies que dura una Fira no són la culminació de res, són part d’un procés molt més ampli. El procés per l’autonomia, l’auto-organització i el suport mutu, el procés per l’anarquia.
A les meves amigues Firaires, amb vosaltres arreu.
Un article publicat originalment al Nosaltres nº2.
1. Se’ns cola el patriarcat
<https://firallibreanarquistamallorca2015.noblogs.org/comunicats/sens-cola-el-patriarcat/>
