Crònica d’un part tardà: la lluita contra el turisme

El 2014 naixia el monogràfic de crítica integral al turisme Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes. Aquest sorgia amb els següents objectius: 1) rompre el consens social d’acceptació entorn la indústria turística, 2) crear un argumentari propi de denúncia dels perjudicis del turisme i 3) incorporar aquesta crítica en els discursos i accions dels moviments socials. Dos monogràfics més, desenes de presentacions i milers d’exemplars repartits després, podem dir que s’han assolit les fites marcades.

No obstant això, si ha succeït això no ha estat, exclusivament, gràcies al Tot Inclòs, mal que ens pesi i sense desmerèixer la feina feta. La conjuntura internacional de defalliment d’altres mercats turístics (Tunísia, Egipte, Turquia), el boom del lloguer turístic, l’entrada en vigor de l’impost turístic, l’emergència de Palma com a city break o l’extensió de les problemàtiques derivades del turisme a àmplies capes de la població han suposat tant l’agudització de les nocivitats turístiques com la generalització del debat sobre aquestes.

A banda d’això, al llarg del 2016 també hi ha hagut altres factors que han contribuït a situar el turisme i els seus efectes (negatius) ben a dalt en la llista de preocupacions i prioritats tant dels moviments socials com de la població illenca en general. Com veurem, tot plegat ens fa poder afirmar sense reserves que en el darrer any si una paraula ha estat present dia sí dia també en l’actualitat mallorquina aquesta ha estat turisme.

Abans de res, cal fer incís en l’amplitud de danys i conseqüències del turisme per entendre la diversitat i alhora transversalitat de les oposicions mostrades. L’accés a l’habitatge, l’escassesa de recursos, la ”inconvivència” entre turistes i residents, el renou, la contaminació de cotxes de lloguer i creuers, l’ocupació d’espai públic, la precarietat laboral o la destrossa del territori en tots els seus àmbits (fora-vila, platja, muntanya, ciutat…) són fils d’una sola xarxa que tensa i connecta diferents conflictes.

Podríem situar un punt d’inflexió dins aquesta naixent lluita en les pintades anti-turístiques

Podríem situar un punt d’inflexió dins aquesta naixent lluita en les pintades anti-turístiques  que l’abril passat sacsejaren la pax turística en la qual vivíem. La visibilització del conflicte en un dels principals escenaris turístics, el centre històric de Ciutat, feia sortir a la palestra un debat que fins aleshores semblava inexistent o silenciat. La qüestió turística començava a ser mainstream i de llavors ençà els mitjans de comunicació n’han començat a parlar cada cop més.

Com una taca d’oli, la noció de «massificació» s’ha anat estenent més enllà de les fronteres dels moviments socials combatius: població, mitjans de comunicació, acadèmia i certes institucions han incorporat el concepte als seus discursos. Si bé la majoria de visions se centren en l’aspecte quantitatiu del turisme, sense entrar a qüestionar-lo d’arrel, el simple fet de considerar-ho com a problemàtica és un avanç significatiu respecte del silenci regnant durant prop de 50 anys.

L’emergència de Terraferida com a col·lectiu que destapa els atacs al territori ha estat clau en la difusió i desmuntatge amb imatges i dades d’una indústria que deixa Mallorca amb massa terra ferida, malmenada, urbanitzada, encimentada, segellada… La divulgació a través de les xarxes socials dels impactes del turisme en el territori ha suposat un revulsiu respecte de les formes clàssiques de protesta social. Paral·lelament, la campanya #SenseLimitsNoHiHaFutur amb 5000 persones i 135 col·lectius firmants ha evidenciat la dimensió aconseguida pels greuges del turisme. Malgrat tot, encara està per veure si aquesta mostra de rebuig social té o tendrà una materialització real en forma de mobilitzacions o accions col·lectives més enllà del retuit o de reunions amb les autoritats.

El que és evident és que el discurs contra el monocultiu turístic s’ha generalitzat entre la majoria de col·lectius. Començant per alguns dels col·lectius amb més anys de bagatge com el GOB o les associacions i federacions de veïnats. L’històric col·lectiu ecologista ha centrat bona part dels seus esforços a denunciar i proposar solucions envers els mals de l’activitat turística. No sols entorn aquells que afecten el territori sinó també la vida de les que hi habitam. Fent una clara vinculació entre els impactes mediambientals, la indústria turística i la qualitat de vida de les persones. De forma anàloga, les associacions i federacions de veïnats, especialment de Ciutat, un pic han vist com ja no es viu del turisme sinó que aquest se sofreix, han començat a moure’s a través d’al·legacions, comunicats i recollides de firmes. La desmesura de les terrasses, els carrers intransitables, els abordatges dels creueristes, l’ascens del preu del lloguer o la gentrificació dels barris són nous fronts oberts en l’agenda dels moviments veïnals.

Això per una banda, ja que per l’altra hi ha la dels col·lectius que ja naixen contra alguns dels estralls turístics. D’entrada s’ha de destacar Las Kellys, associació de cambreres de pis, un dels col·lectius on més es fa palesa la precarietat laboral inherent al negoci turístic. La doble condició d’explotades, com a dones i com a treballadores, ha aixecat una forta solidaritat arreu, les intencions de la qual no ha estat sempre del tot honesta, havent-hi qui les intenta cooptar i/o suplantar pels seus propis interessos. Tanmateix, han esdevingut el col·lectiu de lluita laboral de referència i se’ls haurà de tenir ben en compte en qualsevol plantejament de resistència a la maquinària turística. En segon lloc, l’espai social alliberat Ca ses Mopis és un projecte que des del primer moment es planteja com un lloc des d’on combatre la turistització de la ciutat. Per això, al principi s’ocupa un edifici buit en mans d’una empresa hotelera. Si bé ara el projecte s’ha reubicat, la voluntat de generar llaços de suport mutu que reverteixin la deshumanització que implica viure en una ciutat-escenari es manté.

hi ha un segon punt d’inflexió en la lluita contra el turisme. Les jornades Ciutat és de qui l’habita, no de qui la visita

  Cap a finals d’any, consider, hi ha un segon punt d’inflexió en la lluita contra el turisme després de les pintades. Les jornades Ciutat és de qui l’habita, no de qui la visita. Jornades per respondre a la turistització de Palmaii organitzades pel col·lectiu editorial Tot Inclòs el setembre del 2016. Unes jornades que comptaren amb una gran assistència i que segons les organitzadores foren ”clau per encetar el debat sobre la massificació turística que pateix la ciutat i començar a dibuixar línies d’acció i organització.” Fou representatiu com per primer cop veïnades de barris afectats per la turistització estaven al mateix espai exposant ”un consens total en la diagnosi de les nocivitats produïdes per la indústria turística.” Les jornades culminaren amb dues accions immediates: la concentració per respondre a la Nit del Turismeiii i la convocatòria d’una assemblea oberta per a crear un espai de trobada entre les diferents sensibilitats interessades a defensar la ciutat davant el tsunami turístic. D’aquesta reunió realitzada a l’octubre sorgeix l’assemblea Ciutat per a qui l’habita, el primer col·lectiu format a Mallorca per donar contestació social a la deriva turística de Ciutat.

De llavors ençà el clima no ha fet més que escalfar-se i cada cop són més les que posen la diana dels nostres problemes en la indústria turística. En un moment en el qual la resta de lluites i col·lectius semblen adormits, la resistència anti-turística s’aixeca per donar guerra. Per sort, el consens ha començat a esquerdar-se.

Aquest article fou publicat originalment a l’edició en paper de l’anuari 2017 de contrianfo.cat