Ecologistes en Acció torna a realitzar aquest any 2017, un resum dels casos més paradigmàtics en matèria de degeneració mediambiental del litoral espanyol. Continuant amb el format llançat per a l’informe realitzat l’any 2016, s’ha assignat per a cada província de l’Estat espanyol, més Ceuta i Melilla, una Bandera Negra per contaminació ambiental i una altra per mala gestió, amb la finalitat de sintetitzar dos conflictes recurrents.
Platja de Can Pere Antoni, per contaminació
Es tracta d’una platja urbana molt popular, que comptava amb una “Bandera Blava” fins a fa molt poc, havent estat retirada davant el clam social, la qual cosa posa de manifest, una vegada més, l’arbitrarietat d’aquestes distincions. Ha estat tancada al públic repetidament per episodis de contaminació fecal, sobretot quan, en ocasió de pluges (no necessàriament torrencials), la capacitat de depuració queda sobrepassada.
L’any passat, unes filmacions de la publicació Gaseta Naútica sobre les condicions en què s’aboca aigua mal depurada en el proper emissari de “Ciutat Jardí” van obtenir ressò internacional. En elles apareix un fluid marronenc que emergeix de la canonada i de les seves esquerdes, amb multitud de plàstics en suspensió. Res permet albergar l’optimista presumpció que es tracti d’un supòsit aïllat; al contrari, sembla que aquest és l’estàndard de depuració que es gaudeix a la badia de Palma, Ecologistes en Acció no creu que la situació hagi estat corregida des de l’any passat.
L’organització Mallorca Blue afirma que la pròpia empresa municipal d’Aigües i Clavegueram de Palma (EMAYA) reconeix que aquesta platja no compleix amb la normativa de tractament d’aigües residuals aplicable a la badia de Palma (Decret autonòmic 49/2003, que la declara “zona sensible”, per la qual cosa requeriria un tractament addicional al secundari establert en l’article 5 del Reial decret-Llei 11/1995 i en el Reial decret 509/1996, per complir el prescrit en la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig, sobre tractament d’aigües residuals urbanes.
Per si això no fos suficient, recentment es produí un escàndol d’enormes proporcions, que ha motivat la presentació de diverses denúncies per un presumpte delicte ambiental. El fet que ho ha originat fou l’abocament, en ocasió d’ampliar el port de Palma -per poder acollir a més creuers (!)- d’escòries procedents de la incineració. L’empresa que les produeix, TIRME, afirma, d’una part, la seva absoluta innoqüitat, encara que, d’una altra part reconeix que, donada la seva procedència, tenen algun plàstic que ha estat arrossegat dins del forn durant el procés de combustió. Manifesten que donada la destinació prevista pels “ecoárids”, l’Autoritat Portuària de les IB va posar a l’obra les mesures correctores adeqüades per evitar la dispersió d’aquests plàstics, tals com dues barreres de contenció per evitar aquesta dispersió, i un vaixell a la zona de l’obra que recull els plàstics que suren, a més de dos operaris que fan la mateixa tasca de forma manual. Així que, segons l’empresa, és materialment impossible que els plàstics que han denunciat a la zona de a Seu o de Can Pere Antoni provinguin d’aquesta obra.
No obstant això, diverses organitzacions ambientals com Amics de la Terra de Mallorca, GOB, entre unes altres, i nombrosos particulars, posen en relleu que mai s’havien diposat làstics semiquemados a les platges de la illa fins a l’inici de les citades obres, i que la relació de causa a efecte resulta incontestable.
Platja del Torrent de Pareis, per mala gestió
És un paratge natural privilegiat i colpidor, doncs el torrent desemboca en el mar en plena Serra de Tramuntana (Patrimoni Mundial de la UNESCO), en un ampli jaç de cants rodats i còdols, flanquejat per dos impressionants mols rocoses.
“tampoc ajuda al conjunt la massiva presència de iots, bastant propers a la costa”, en un lloc en què, el color dels fons indueix a presumir la presència de Posidònia oceànica
A part de la brutal massificació d’un lloc tan fràgil, que té la consideració legal des de 2003 de Monument Natural, arran d’una disputa competencial entre l’ajuntament d’Escorca i el Consell Insular de Mallorca, el primer va retirar els contenidors existents en el lloc, la qual cosa va provocar que les escombraries s’acumulessin en alguns llocs, arribant a crear-se amontonaments causants d’una notable deterioració estètica, una molt negativa impressió per als visitants, la dispersió i més que possible arribada al mar de plàstics i altres residus, a més de l’eventualitat de riscos sanitaris i incendiaris.
Recentment, un representant del Comitè Nacional Español del Consell Internacional de Monuments i Llocs Històric-Artístics (ICOMOS-Espanya), ha advertit que la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Serra de Tramuntana “podria estar en perill” si no se soluciona el conflicte, tal és el nivell de degradació que ho va haver de constatar
Ecologistes en Acció esmenta que “tampoc ajuda al conjunt la massiva presència de iots, bastant propers a la costa”, en un lloc en què, el color dels fons indueix a presumir la presència de Posidònia oceànica, la importància ecològica de la qual i vulnerabilitat estan fora de discussió.
Les Banderes Blaves, més promoció turística que protecció ambiental
Un altre any, abans de la temporada turística estival, es realitzen actes amb autoritats i representants de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) on es penja la bandera blava. Aquest acte protocolari i propagandístic s’ha realitzat a 579 platges, 100 ports i 5 embarcacions turístiques en tot l’Estat espanyol. L’ADEAC bossetja que a una de cada cinc platges hi ondetja la bandera de la “protecció”.
Qui atorga aquestes banderes, suposadament protectores, és una entitat privada que rep una quota, imprescindible.
Per a que una platja sigui guardonada ha de complir quatre requisits: qualitat de l’aigua; per al bany; informació i educació ambiental; gestió ambiental; i seguretat, serveis i instal·lacions. La valoració, considera Ecologistes en Acció (EA), és irreal. Argumenten que es dona més importància a la consecució de certs serveis però, per altra banda, no es penalitzen atacs mediambientals.
A més, l’organisme (ADEAC) que otorga aquestes banderes, suposadament protectores, és una entitat privada. La concessió ha d’anar precedida per l’abonament, imprescindible, d’una quota. Tot plegat, opinen les ecologistes, vicia el procès d’adjudicació de les mateixes fent que serveixin més com a promoció turística que no per a la protecció dels espais naturals.
Fan especial èmfasi en la platja de Pere Antoni que albergava les dues banderes, la blava i la negra. Dubten de l’assignació de la “blavera”. De fet, degut a la pressió veïnal fou eliminada. Veuen en bons ulls aquestes formes de fer per tal de “deixar de seguir mantenint la farsa”, doncs és inviable puntualitzen.
L’estudi, a més, fa un incís final sobre la posidònia oceànica per la seva especial situació de risc i retrocès, encara que existeixen normatives de protecció, els darrers anys per causes naturals (espècies invasores) i antròpiques (sobretot, el fondeig de iots).
