Fins aviat, lectores d’Aguait
Bon estiu estimades lectores, estigueu a l’Aguait que és més necessari que mai!
Violent l’Estat, no la seva representació: Josep Valtònyc i Bertolt Brecht...
A un any d’exili, Josep Valtònyc s’ha consolidat com a espai de dubte sobre les carències democràtiques d’un Estat on la justícia fa ficció i la ficció justícia. Per esclarir aquest violent desordre de drets fonamentals, apuntava Brecht, no basta posar-se en el lloc del personatge: ens hi hem de posar al davant.
La Columna
De balcons amb barrots
Ara resulta que no podem fer broma dels guiris que practiquen l'absurditat del balconing, però podem ignorar les 650 persones sense refugi a la deriva o que dos neonazis han apallissat un porter de discoteca pel fet de ser negre. Tot pel turisme.
Sobre la capacitat d’actuar
En aquests mesos que ja duim d'eleccions i campanyes electorals, i de discurs insistent en què hem d'anar a votar, preparant un material sobre el pensament de Hannah Arendt per a les meves classes, m'he aturat una estona per donar-li voltes a una qüestió.
Riu-te’n de les constitucionalistes i també del que diuen sobre la imposició lingüística
Hi ha nacionalistes que per blanquejar la seva imatge fa temps que es fan anomenar constitucionalistes. La Constitució, fonament polític de la reforma del franquisme, té uns valors autoritaris i nacionals que casen amb la seva visió. Però també té una sèrie d'articles de contingut social i de respecte als drets humans que aquests constitucionalistes obliden en les seves lectures selectives o en la seva política.
De desfer-se de la culpa
Petites històries, petits exemples senzills i, per ventura, aparentment insignificants –i que parteixen de certs privilegis, com sempre– són la meva manera de dir que desfer-se de la culpa és una de les batalles més feroces que combatem cada dia.
Entre eleccions
Més enllà de les eleccions, tenim molta feina al davant per «fer» política.